El diari de María

El diari de María on PhotoPeach

Construcció d'infraestructures i obres públiques

QUE HEM HERETAT DELS ROMANS?

La civilització romana va estar molt més avançada i refinada que les altres cultures anteriors, tenia importants mitjans que es van implantar en aquells llocs on s'assentaven.

Alguns dels fets que hem heretat dels romans són, per exemple:

• Calçades i vies. 

Aquestes van unir el territori peninsular des de Cadis fins els Pirineus i des d'Asturies fins Múrcia, cobrint els litorals mediterrani i atlàntic a través de les conegudes ''vies''. Per elles circulava un comerç en auge degut a l'estabilitat política del territori al llarg de nombrosos segles.

• Ponts.

Els ponts romans van ser un complement indispensable per a les calçades, ja que permitien a aquestes salvar obstacles a causa del pas dels rius. 

El típic pont romà estava formada per una plataforma sostinguda per arcs de mig punt, de semicercles o de segments de cercles.

A més, aquesta infraestructura va ser molt important per al comerç, ja que ajudava a que els comerciants passaren d'uns llocs a un altre per vendre els seus productes.

• Aqüeducte.

Aquest tipus de construccions junt la gran altura que tenien els van convertir en les mes belles obres de enginyeria civil de tots els temps, sobre tot tenint en compte les dificultats per a la seua construcció.

Per a la seua construcció, es buscava en primer lloc una font d'aigua, canalitzant un llit natural mitjançant la construcció d'un canal, i deixant que la pendent del terreny portara l'aigua a través d'aquest canal fins el llac artificial. Aquest garantia l'aportació constant d'aigua durant tot l'any.

• Termes.

La cultura romana rendia culte al cos i per consegüent, a la higiene del mateix. Les termes o banys públics es van convertir en llocs de reunió de persones de tota condició social, i el seu ús era fomentat per les autoritats, que en ocasions van sufragar les despeses  fent l'accés d'aquestes gratuïts per a la població. 

Encara que els homes i dones compartien en ocasions els mateixos espais, les hores de bany eren diferents per a uns i altres: les dones acudien pel matí mestre els homes anaven al vesprejar. 

• Teatres.

El teatre era una de les activitats d'oci favorites de la població hispana-romana. El teatre romà NO tenia com a principal activitat les representacions de comèdies o drames, ja que realment era un edifici dedicat a celebracions que enaltien a l'emperador. Es tracta, per tant, d'un lloc més ben polític, no d'oci, encara que en alguna ocasió podrien haver albergat aquest tipus de representacions culturals. 

• Amfiteatres.

La cultura romana posseïa uns valors respecte la vida humana molt diferents als de hui en dia en Europa i, en general, en el món. El sistema esclavista, feia possible que un home perdés la seua condició ''d'home lliure'' per diversos motius, i per tant es veia privat de tots els seus drets, propiciava un nou espectacle que encara que hui seria salvatge i brutal, en aquella època constituïa un dels atractius més poderosos de la vida urbana: la lluita de gladiadors. No sols els esclaus participaven en aquestes lluites, sinó que també havia qui feia carrera com gladiador per diners, favors o glòria. Inclòs algun emperador es va atrevir en ocasions a baixar a la sorra i practicar aquest sagnant ''esport''.

VEGEU ALGUN PAREGUT ALS QUE TENIM ACTUALMENT????

Calendari romà

ELS DIES, LES SETMANES I ELS MESOS... SERAN DIFERENTS ALS NOSTRES?

Segons la tradició romana el sistema del calendari és degut a Rómulo i constava de 10 mesos, quatre de 31 dies i sis de 30, en total 304 dies: martivs, aprilis, maivs, ivnivs, qvintilis, sextilis, september, october, november y december.

A més, va reduir el número de dies dels mesos per a sumar un total de 355 dies, adaptant el calendari al cicle lunar. Com l'any seguia sent curt es va optar per afegir cada quatre anys dos mesos més, un de 22 i altre de 23 dies, denominats Mercedonios o Intercalares.

Amb l'emperador Julio César es va tornar a organitzar el calendari i es va fixar la duració de 365 dies, 5 hores i 52 minuts.

Pel que fa a la divisió dels mesos, el mes tenia tres dades fonamentals relacionades amb les fases lunars i que servien de punt de partida per als altres dies: les calendas, les nonas i les idus.

Les calendas eren el primer dia del mes, les nonas eren el dia 5 i les idus eres el dia 13.

Finalment, el dia per als romans constava de 24 hores i començava a mitjanit. Naturalment, no tenien una noció exacta del temps.

Les festes i celebracions romanes

ELS ROMANS TAMBÉ GAUDIEN DE FESTES I CELEBRACIONS... SAPS COM?

A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats. La majoria estaven dedicades a alguna divinitat, encara que l'objectiu d'algunes era també d'esbargiment a la població o celebrar una victòria.

La principal festa romana d'aquesta època van ser els Grans Jocs Romans. Amb August els dies festius van arribar a ser 66 cada any. August va reduir les festes en trenta dies.

Els romans eren molt aficionats als jocs d'atzar, costum que van exportar a altres pobles, encara que molts ja els practicaven. Els jocs lícits eren el monòbil, el contomonòbil, el quitamum contacesu sine fabula, el peryditem i el hipiscum, on solament es permitien apostes petites. També s'apostava en les lluites de la palestra, el qual era un edifici annex a un gimnàs o independent, on es practicava l'esport de la lluita.

L'organització territorial d'Hispania

COM S'ORGANITZAVEN TERRITORIALMENT ELS ROMANS?

Aquesta part la treballarem utilitzant un recurs TIC com es la pàgina web que coneixeràs si fas CLICK en aquesta imatge...

En aquesta, trobarem una petita introducció de l'organització territorial d'Hispania, desprès una mena de presentació on ens explica com va ser aquesta organització amb diferents imatges i mapes i per finalitzar hi ha algunes activitats relatives a l'explicació per veure si han adquirit els continguts proposats.

ÀNIM!!!

La llengua de l'Antiga Roma

SABEU QUINA ERA LA SEUA LLENGUA DE COMUNICACIÓ?

Els romans parlaven el llatí, i el seu ús va continuar durant molts segles més tard desprès de la caiguda de Roma. En les diferents províncies el llatí es va modificar i van sorgir les llengües romàntiques  com el castellà, el francés, el italià, el català, el galleg, etc. 

El llatí va continuar sent una llengua culta amb la que es van escriure grans obres en l'Edat Mitjana i Moderna. Actualment és la llengua oficial de l'església Catòlica i encara perviu el sistema de numeració romana. Es pot dir que el llatí mai va morir, ja que està molt present en la nostra llengua i cultura. El llatí ha sigut un vehicle d'expressió universal de la cultura, primer romana i europea més tard. Totes les llengües europees, no sols les romàntiques, han enriquit el seu vocabulari amb un gran nombre de paraules d'arrel llatina, els cultismes. Tant el llatí com el grec han influït, influeixen i infruïran sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic,del tècnic-científic.

En internet trobem nombrosos recursos per a l'aprenentatge del llatí, però en especial anem a destacar uns vídeos molt senzills.

La justícia en Roma

El més important d'aquesta entrada es transmetre que el nostre dret d'avui en dia descendeix directament del Dret Romà.

En l'antiga Roma la professió de l'advocat era la més noble i l'únic camí per a fer carrera pública i ascendir en l'administració del Estat. Al principi, per practicar aquest treball no es cobrava, els causadici, eren els advocats que tenien més clientela pobra i no cobraven diners sinó algun regal. Robar era un delit que pertanyia al àmbit de dret privat, i era necessari tenir mitjos per a fer comparèixer al delinqüent davant un tribunal i més si aquest era poderós.

Hi havia distints tipus d'advocats com avui en dia, i cadascun d'ells s'encarregava de diferents aspectes. Els duoviri perduellionis per a la insurrecció, els quaestores paricidi per als assassinats. La pena era fixada pel jurador. Hi havia uns altres funcionaris, els viri nocturni que s'ocupaven dels incidents ocorreguts per la nit. La tortura sols podia ser aplicada als esclaus. La pena capital era aplicable als delits que estaven en la llei i que alteraven la pau pública.

Alguns dels castics que s'utilitzaven eren: als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura, als lladres se'ls colgava i als incendiaris se'ls cremava vius. Existia el dret d'apel·lació i el indult corresponia al poble.

El dret romà era el resultat de les lleis, plebiscits, senat consults, constitucions imperials, edictes dels magistrats i respostes dels prudents i el costum.  Com que la llei no estava escrita el domini dels pontífexs sobre el dret era pràcticament total. En el libri pontificals era on es guardaven els dictamens sobre qüestions públiques i sols els pontífexs podien consultar-lo.

La primera llei escrita en Roma va ser la de les Dotze Tables, Lex Duodecim Tabularum , l'obra va ser redactada per deu membres. El text complet encara no es coneix i el que sabem es a través de cites i referències d'autors.

Alguns dels principis del Dret Romà: els drets fonamentals del ciutadà

- Ius connubii: dret a contraure matrimoni legal.

- Ius commercii:  dret a posseïr bens, comprar, vendre, etc.

- Testamentifactio: capacitat de fer testament i ser testic o beneficiari.

En l'ordre públic gaudia de:

- Ius suffragii: dret a votar en les assamblees.

- Ius honorum: dret a ser elegit per a càrrecs públics.

- Ius prouocationis: dret a apel·lar a l'assemblea del poble contra la sentència d'un magistrat.