El més important d'aquesta entrada es transmetre que el nostre dret d'avui en dia descendeix directament del Dret Romà.
En l'antiga Roma la professió de l'advocat era la més noble i l'únic camí per a fer carrera pública i ascendir en l'administració del Estat. Al principi, per practicar aquest treball no es cobrava, els causadici, eren els advocats que tenien més clientela pobra i no cobraven diners sinó algun regal. Robar era un delit que pertanyia al àmbit de dret privat, i era necessari tenir mitjos per a fer comparèixer al delinqüent davant un tribunal i més si aquest era poderós.
Hi havia distints tipus d'advocats com avui en dia, i cadascun d'ells s'encarregava de diferents aspectes. Els duoviri perduellionis per a la insurrecció, els quaestores paricidi per als assassinats. La pena era fixada pel jurador. Hi havia uns altres funcionaris, els viri nocturni que s'ocupaven dels incidents ocorreguts per la nit. La tortura sols podia ser aplicada als esclaus. La pena capital era aplicable als delits que estaven en la llei i que alteraven la pau pública.
Alguns dels castics que s'utilitzaven eren: als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura, als lladres se'ls colgava i als incendiaris se'ls cremava vius. Existia el dret d'apel·lació i el indult corresponia al poble.
El dret romà era el resultat de les lleis, plebiscits, senat consults, constitucions imperials, edictes dels magistrats i respostes dels prudents i el costum. Com que la llei no estava escrita el domini dels pontífexs sobre el dret era pràcticament total. En el libri pontificals era on es guardaven els dictamens sobre qüestions públiques i sols els pontífexs podien consultar-lo.
La primera llei escrita en Roma va ser la de les Dotze Tables, Lex Duodecim Tabularum , l'obra va ser redactada per deu membres. El text complet encara no es coneix i el que sabem es a través de cites i referències d'autors.
Alguns dels principis del Dret Romà: els drets fonamentals del ciutadà
- Ius connubii: dret a contraure matrimoni legal.
- Ius commercii: dret a posseïr bens, comprar, vendre, etc.
- Testamentifactio: capacitat de fer testament i ser testic o beneficiari.
En l'ordre públic gaudia de:
- Ius suffragii: dret a votar en les assamblees.
- Ius honorum: dret a ser elegit per a càrrecs públics.
- Ius prouocationis: dret a apel·lar a l'assemblea del poble contra la sentència d'un magistrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada